Menors transsexuals: nens amb vulva, nenes amb penis

La transsexualitat surt de l’armari i els pares alcen la veu en defensa dels drets dels seus fills

umeak

La Joana té 47 anys i encara no ha pogut dir-li al seu pare que és una dona transsexual. No el veu des que va decidir viure d’acord amb la seva identitat sexual. I la seva mare va tenir un “disgust” el dia que l’hi va explicar. L’Estel té deu anys i en fa dos que viu com el que ha sigut sempre, una nena. A l’escola, professors i companys es dirigeixen a ella pel seu nom i porta l’uniforme femení. La diferència entre la Joana i l’Estel és que la segona pertany a una generació de transsexuals en la qual els seus pares, en lloc de reprimir els seus anhels, hi han donat veu.

Fa només dos mesos que s’ha constituït a Catalunya una delegació de Chrysallis, l’associació de famílies de menors transsexuals. Aquesta entitat s’ha manifestat públicament aquests dies contra la transfòbia arran del suïcidi de l’Alan, un jove transsexual de 17 anys que patia assetjament a l’escola. “Als anys 70 i 80 als transsexuals se’ns expulsava de la llar familiar i ara hi ha associacions de pares de transsexuals. Això abans era impensable!”, reconeix la Gina, una transsexual que voreja els 50 anys.

Mary Poppins, el punt d’inflexió

Cap als dos o tres anys ja tenim consciència de la nostra identitat de gènere. L’Estel, als tres anys, no s’identificava amb el gènere masculí que li havien assignat en néixer. “Agafava rols de nena, s’identificava amb els personatges femenins de les pel·lícules, es disfressava de nena, es dibuixava a ella mateixa com una nena i quan havia de triar bossa per anar a l’escola, sempre volia les de princesa”, explica el seu pare, Bartomeu Viudez, que recorda que per a l’Estel va ser “una frustració” que no li deixessin portar tutú a les classes de dansa o que a l’escola hagués de portar l’uniforme de nen. Als seus pares els va agafar per sorpresa. No havien sentit parlar abans de la transsexualitat. Viudez reconeix que per a ell va ser “un xoc”. “Em va agafar amb l’heteronormalitat instal·lada al meu cap i m’ha costat, però a mesura que m’informo vaig evolucionant i de mica en mica veig que els genitals no determinen res”, explica.

L’Estel ha canviat des que va fer el trànsit als vuit anys. Fins llavors, tenia problemes de concentració, era introvertida i a les festes d’aniversari deixava de jugar amb els altres nens i s’arraconava. “Aquesta incomoditat va desaparèixer i fins i tot ha millorat el seu rendiment escolar”, reconeix el seu pare. El punt d’inflexió va ser el festival de final de curs de l’escola. Feia mesos que estava neguitosa perquè els nens s’havien de vestir d’escura-xemeneies i les nenes de Mary Poppins i ella tenia molt clar quina disfressa volia portar. “Per a ella era un moment molt important en què es mostrava a la societat. Se sentia nena i volia anar de nena”, argumenta el seu pare. L’escola, que ja sabia que l’Estel es visitava a la unitat d’identitat de gènere de l’Hospital Clínic, ho va permetre i un cop obert el camí ja no hi va haver marxa enrere. L’endemà ja agafava la roba de la seva germana gran. “Hi ha nens que de ben petits ja deixen clar qui són però el nostre cas era més subtil perquè no ho vam frenar però tampoc la vam empènyer. I quan li vam oferir la possibilitat de comportar-se com se sentia, s’hi va agafar com a un ferro roent i va manifestar que se sentia nena”, recorda dos anys després el seu pare. L’únic que volen aquests famílies és que els seus fills siguin feliços. “¿I com ho podem aconseguir? Deixant que visquin segons com ells se sentin”, raona Bartomeu Viudez.

Ells han tingut “sort” perquè l’escola ha sigut comprensiva i, a més, ha tallat d’arrel qualsevol mostra incipient de burla o assetjament. Però el cas de l’Alan no és aïllat. Més de la meitat dels joves homosexuals pateixen assetjament escolar per la seva orientació sexual, i el percentatge augmenta en el cas dels transsexuals. L’índex de suïcidi també és més elevat en aquest col·lectiu. La taxa d’intent de suïcidi és d’un 20% i “entre un 5% i un 10% ho aconsegueixen”. “És un col·lectiu de risc i com a societat hem de fer alguna cosa”, reclama la ginecòloga Rosa Almirall. Els pares de l’Estel saben que quan comenci l’institut hauran de tornar a fer pedagogia. “Estem disposats a fer xerrades a les escoles, perquè cal donar informació i explicar amb normalitat la diversitat sexual. No neixen en un cos equivocat, sinó que hi ha nenes amb penis i nens amb vulva”, diu.

Problemes per trobar feina

La transsexualitat -identificar-se amb un sexe diferent del que et van assignar en néixer- ha existit sempre però durant anys ha estat lligat a l’espectacle i la prostitució i això ha afavorit l’estigmatització i l’exclusió social d’aquest col·lectiu. “Però el canvi vindrà d’aquests pares joves”, diu la Gina, que va fer el trànsit als 40 anys. “No obstant, és important tenir memòria històrica i recordar la gent que ha lluitat abans, perquè sense ells això ara no seria possible”, reivindica. No seria possible que la transsexualitat comenci a entrar a l’escola, que ja hi hagi nou menors als quals els hagin canviat el nom a la targeta sanitària o al DNI, com va fer l’Alan. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer. “Encara hi ha molta transfòbia a la societat per desconeixença i desinformació”, explica la Joana, que denuncia que la transsexualitat és una dificultat afegida a l’hora de buscar feina. “Per telèfon no es creuen que sigui la Joana i, quan em veuen, ja estic venuda”, reconeix.

El seu procés no ha sigut tan fàcil com el de l’Estel. Ella sempre s’ha sentit dona i li agraden les dones. És lesbiana. “Però com que les dones transsexuals que sortien a la televisió eren heterosexuals creia que no encaixava. No hi havia informació, ni referents. I a qui preguntaves? Als pares no els hi podia explicar”, lamenta la Joana. Ella va patir bullying a l’escola i als 13 anys es va tancar a casa. “Gairebé no he tingut amics i la primera relació va ser als 30 anys”. Ara fa nou anys es va sotmetre a una operació de reassignació de sexe. La Gina va esperar més per viure obertament com a dona. “Des de petita ja ho sabia però ho amagues i et vols convèncer que no”, reconeix. “Et reprimien si no donaves resposta al gènere assignat”, afegeix la Joana.

Viure plenament amb 40 anys

La Gina es va casar i va tenir un fill i treballava de sol a sol per oblidar la seva autèntica identitat. “Era l’única manera de no pensar-hi”, diu. Es va separar i va esperar que el seu fill tingués 14 anys per viure en plenitud. Tenia 40 anys. El seu fill va ser comprensiu però no els seus pares, que li van dir que no tornés a casa. La van fer fora de la feina per la seva condició de transsexual però la van readmetre després de guanyar un judici. Ara, ella i la Joana, que són parella, estan plenament integrades al municipi on viuen però reconeixen que s’han sentit “soles”. A les associacions de transsexuals van trobar-hi un lloc d’acollida. “No només fan reivindicacions polítiques, també fan grups de suport, i més abans, quan tot era més dur”, raona la Joana. De fet, la lluita pels drets dels transsexuals “està ara en el mateix punt que la dels homosexuals als anys 70, quan van sorgir els primers moviments reivindicatius”, opina Rosa Almirall, ginecòloga de Trànsit, un servei de salut per a persones trans. La transsexualitat ja ha sortit de l’armari i s’ha fet visible gràcies a persones com la Joana, l’Estel o l’Alan.

Barcelona, ​​un camp de batalla LGTBI

LGTBI-Barcelona-Liceo-David-Belzunce_EDIIMA20150627_0399_18 (1)

La marxa LGTBI a Barcelona passant al costat de la protesta dels acomodadors del Liceu. / David Belzunce

Si cada cos és un camp de batalla, segons el lema aquest any del moviment d’alliberament LGTBI, al centre de Barcelona s’ha convertit aquest dissabte en un terreny de combat a favor d’aquest col·lectiu. Centenars de persones han protestat a la capital catalana al crit de “llibertat sexual, dret al propi cos”, en una manifestació que, després de 38 anys de tradició, ha comptat per primer cop amb la presència del govern municipal, representat durant la marxa per l’alcaldessa Ada Colau, que ha compaginat la seva assistència a aquesta mobilització amb la del totpoderós Pride Barcelona.

La manifestació ha recorregut des de plaça Universitat fins a Sant Jaume rere el lema “el meu cos, un camp de batalla”. I és que si l’any passat la jornada va centrar el seu missatge en combatre les discriminacions que pateix el col·lectiu en l’àmbit de la sanitat, sobretot amb els que pateixen el VIH, aquest cop ha fixat la mirada en la pròpia diversitat LGTBI.

“Hi ha altres col·lectius, a més de gais i lesbianes, que sovint queden silenciats, com els bisexuals o transsexuals, però no només això: hi ha moltes formes d’entendre la sexualitat i l’expressió del gènere”, comentava Eugeni Rodríguez, conegut activista i portaveu l’Observatori contra l’Homofòbia. El rebuig a les identitats fixes, a les etiquetes de gènere i al binarisme que redueix la sexualitat a la dicotomia home-dona han centrat el manifest que s’ha llegit en arribar davant de l’Ajuntament. “Som les persones no binàries, les bolleres, els mariques, les bisexuals, els queers!”, ha proclamat la intervenció més aclamada de totes les que han pujat a llegir una part del manifest.

La lectura s’ha realitzat davant d’un balcó consistorial adornat amb la bandera arc de Sant Martí -en aquest punt Ada Colau, que encapçalava amb les entitats la marxa, ja se n’havia anat- i al costat de més d’una dotzena de pancartes representant diversos col·lectius que integren el món LGTBI. Entre ells, sindicats, l’associació Generem de transsexuals, un grup de migrants LGTBI (ACATHI), l’Assemblea Nacional Catalana, Joves contra la LGTBfòbia o ‘Sords Gais + Volem més comunicació’. En el pla polític, a més de l’alcaldessa han participat en la protesta Joan Herrera i David Companyon, els dos diputats d’ICV-EUiA, i Maria José Lecha, regidor de la CUP a Barcelona.

La comitiva ha recorregut la Rambla davant la mirada dels turistes, als quals en més d’una ocasió els han cridat, perquè se sumessin a la protesta: “ ¡Entre los mirones, también hay maricones! ¡Detrás de las ventanas, también hay lesbianas!” El caràcter festiu ha marcat la marxa, que en passar pel Liceu s’ha solidaritzat ambla vaga indefinida que duen a terme els seus treballadors del servei d’acomodació, empleats de Manpower Business Solutions.

Ada-Colau-LGTBI-David-Belzunce_EDIIMA20150627_0398_18

Ada Colau ha encapçalat un tram de la manifestació LGTBI. / David Belzunce

Primera manifestació amb la nova llei

“Estem contents per la seva aprovació, perquè és una llei pionera, però ara cal pressionar perquè se’n faci una difusió adequada, cosa que de moment no s’està produint”, assegurava Eugeni Rodríguez, resumint el sentiment d’un col·lectiu que valora el pas endavant fet amb la llei, aprovada pel Parlament a l’octubre, però que critica la seva tímid desplegament.

“Un dels àmbits en què encara hi ha molta feina per fer és l’educació”, constatava Rodríguez. La llei estableix en aquest sentit que els centres han de contemplar la diversitat sexual i afectiva en totes les seves accions, entre elles el material escolar o els plans de convivència, cosa que, segons Rodríguez, encara no passa.

Entre els punts més destacats de la llei hi ha el règim sancionador per a casos d’homofòbia i el concepte d’inversió de la prova, que estipula que en alguns casos han de ser els presumptes agressors els que demostrin la seva innocència, i no a l’inrevés, ja que sovint les denúncies d’homofòbia quedaven en via morta per ser molt difícils de provar. L’Observatori va registrar el 2014 fins a 394 atacs homòfobs, un 2,5% més que l’any anterior.

Inici Entrevistes idemtitats Miquel Missé: “Vivim amb una pressió de gènere que és al·lucinant” Miquel Missé: “Vivim amb una pressió de gènere que és al·lucinant”

 Miquel Missé és socioleg i activista trans. Un dels joves que ha liderat aquest moviment i que ja ha editat diversos llibres i estudis sobre el tema entre els quals, “Transitant per les fronteres del gènere. Estratègies, trajectòries i aportacions de joves trans, lesbianes i gais” i el seu darrer llibre “El género desordenado”

SER CATALUNYA:ENTREVISTA “És difícil parlar de la transsexualitat sense caure en tòpics”

Parlem sobre transsexualitat i qüestions de gènere amb Miquel Missé i Mariona Castillo

miquel misse i mariona castillo

Miquel Missé i Mariona Castillo

 

La Mariona Castillo és actriu i cantant. Ha protagonitzat musicals comCop de Rock o Mamma Mia, però ara s’embarca amb un projecte, a priori, més arriscat: Limbo, la història d’un trànsit, el de l’Albert, que abans era la Berta. Una obra de la companyia de l’Era de les Impuxibles, i amb la direcció musical de Clara Peya i els textos de Marc Rosich.

I el Miquel Missé és un activista trans en qui, precisament, està inspirada la història de Limbo. És el coordinador de Cultura Trans i organitza diferents activitats per trencar tòpics i per conèixer la realitat de les persones transgènere en profunditat.

Alguns titulars: “És difícil parlar de la transsexualitat sense caure en tòpics”, “La gent trans som especialment susceptibles”, “El tema trans està lluny de les persones”, “El terme ‘trans’ és el més inclusiu”, “La transsexualitat no ha de ser d’un sexe a l’altre completament”, “El més difícil de ser trans és que sents que estàs fora”.

Accions de CULTURA TRANS per la despatologització trans

17, 18,19 i 24 d’octubre del 2014 a Barcelona
El proper 18 d’octubre es celebra en tot el món el Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans, en el marc de la campanya Stop Trans Pathologization (STP). La ciutat de Barcelona acull els propers 17,18, 19 i 24 d’octubre del 2014 l’esdeveniment  CULTURA TRANS que agrupa diverses activitats per tal de visibilitzar la realitat del col·lectiu transsexual, transgènere i travesti així com denunciar la patologització de la transsexualitat. T’hi esperem!
ACTIVITATS:
Divendres 17 d’octubre del 2014 a les 18h30 al Centre de Fotografia Documental (CFD)
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Work in progress” de Mar C. Llop
+ Presentació d’un tast de la futura creació escènica “Limbo- Work in progress” de la Cia. L’Era de les Impuxibles.
+ Presentació de la videoprojecció “Cinc anys de cartells per la despatologització trans“.
Dissabte 19 d’octubre del 2013 de 12h a 20h a La Bonne- CDD Francesca Bonnemaison
JORNADA “Polítiques trans radicals: orígens, contextos i perspectives de futur
Diumenge 19 d’octubre del 2014 a les 19h30 a La Base- Ateneu Cooperatiu
CINEFÒRUM- Estrena del documental: Kate Bornstein is a Queer and Pleasant Danger 
 
Divendres 24 d’octubre del 2014 a les 19h30  al Centre de Fotografia Documental (CFD)
TAULA RODONA: “La representació audiovisual del fet trans”
Pots trobar tota la informació www.culturatrans.org així com al programa que t’adjuntem.

ARA.CAT:El Parlament aprova la llei antihomofòbia amb el consens de tots els partits excepte el PP i Unió

http://m.ara.cat/societat/Parlament-llei-antihomofobia_0_1222677851.html#.VC2byBZERdN

LGTB-Parlament-Catalunya-PERE-VIRGILI_ARAIMA20141002_0106_46

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous la llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals (LGBT) amb el consens de tots els grups excepte el PP i els 13 diputats d’Unió. Els democristians s’han desmarcat de l’esmena a la totalitat presentada pels populars, però han votat en contra dels punts clau de la llei.

“Aquesta llei ens posa a l’altura del dret antidiscriminatori europeu”, ha destacat Anna Simó, diputada d’ERC i una de les principals impulsores del projecte, i ha subratllat que “es tracta de garantir els drets que les persones LGTB tenen sobre el paper i que no estan garantits a la pràctica”.

Miquel Iceta, diputat del PSC, ha assegurat que per a ell la llei “té un fort element personal” i ha considerat que la norma és “un pas enorme en la defensa dels drets”. Iceta ha afegit, en referència a Josep Antoni Duran i Lleida: “Sento ràbia quan algú sembla negar o menystenir la discriminació que patim”.

 Dolors López, diputada del PP, ha defensat l’oposició a la llei argumentant que “la condició sexual forma part de la intimitat”. Tot i reconèixer i condemnar la discriminació, López ha assegurat que “el problema s’ha de tractar des de la normalitat i no des de l’intervencionisme” i que la llei “fa un flac favor al col·lectiu discriminant-lo encara que sigui de manera positiva”.

La diputada popular ha recordat que Josep Antoni Duran i Lleida va lamentar divendres no haver presentat una esmena a la totalitat a la llei, i ha demanat als diputats d’Unió que fossin coherents. Mercè Jou, d’Unió, li ha replicat que la seva posició es troba lluny de la del PP, però ha ha defensat el vot contrari al règim d’infraccions i sancions, a la inversió de la càrrega de la prova i a l’article sobre educació.

Segons han destacat els seus impulsors, la llei antihomofòbia catalana és pionera justament per la introducció d’un règim d’infraccions i de sancions. Altres comunitats autònomes de l’Estat, com per exemple Galícia, ja tenen una llei específica contra la discriminació dels col·lectius LGBT, però cap preveu sancions contra la discriminació.

Cultura trans col·labora en la Setmana per la Diversitat Sexual i de Gènere que cada any realitza el Consell de la Joventut de Barcelona. Hem organitzat dues taules rodones sobre joves trans i noves tecnologies. Aqui pots veure l’esdeveniment de Facebook.

Dissabte 17 de maig

(Carrer Albareda, 22-24) Metro DRASSANES (L3)

17:00-19:00h TRANS 2.0: la influència de les noves tecnologies en els processos de transició de gènere en l’actualitat

Aquesta taula rodona vol fer un recorregut per alguns projectes i iniciatives virtuals sobre el fet trans Des de fa anys han proliferat milers d’accions per part de col·lectius i sobretot de persones a títol individual que busquen visibilitzar-se a través de les noves tecnologies: Youtube, Facebook, Forums, Blogs, etc. Reflexionarem entorn aquest fenomen que ha generat importants transformacions en les formes actuals de fer la transició. Amb Maria Hernández (Associació SinVergüenza) i Pol Galofre i Miquel Missé (Coordinadors del projecte Cultura Trans)

19:30h-21h30 Diàleg amb joves trans

4 joves trans reflexionen entorn la seva transició, els principals reptes i obstacles així com els aprenentatges que han fet en aquest procés. Després de les seves intervencions s’obre el diàleg al públic per seguir pensar col·lectivament.

Us recomanem també la resta d’activitats de la Setmana (cineforums, teatre, formacions,etc), que podeu veure aqui.

Us hi esperem!

Trans a la feina

La Transfòbia, en tant que discriminació, té una de les seves manifestacions més clares en el mercat laboral. Si bé la invisibilitat del col·lectiu en aquest àmbit ha estat deguda a la seva exclusió, gairebé total, del mateix, actualment ens trobem davant de reivindicacions clares dels drets laborals. El grup LGTB de UGT va debatre el tema en unes jornades, per tal d’aprofundir en les estratègies d’actuació.

Les actituds discriminatòries es troben arreu , però és a la feina on de forma, moltes vegades indirecta, es vulneren els drets. En aquest sentit, Santos Félix, ex-vicepresident del Consell Nacional LGTB i representant a l’Òrgan Paritari del Pla d’Igualtat (OPPI) de la Funció Pública de la Generalitat, destaca la necessitat d’impulsar protocols que combatin aquesta discriminació.

El dret al treball és un dels principis fonamentals dels drets humans que també es troba recollit als Principis de Yogyakarta que destaquen la necessitat de desenvolupar la legislació i les mesures pertinents per eliminar les discriminacions per orientació sexual o identitat de gènere per tal de facilitar l’accés al lloc de treball i contrarestar les actituds discriminatòries.

http://www.idemtv.com/2013/12/15/trans-a-la-feina/

Asociació de transsexuals,intersexuals y transgéneres  de Catalunya

“Els Drets i les Llibertats no es Toquen”

combatir esos prejuicios transfóbicos de la sociedad, y conseguir el respeto total y real a nuestra identidad, de nuestros derechos humanos y civiles es el  objectivo de ATC llibertat.

  http://atclibertad.wordpress.com/

http://degustacionsatcllibertat.wordpress.com/
http://www.facebook.com/gina.serra.atc.llibertat

Telf 934229845

Gina Serra 662142360

Joana Lopez 662142578

atclibertad@yahoo.es  Ginasein@yahoo.com

La glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona portarà des d’ara el nom de la transsexual Sònia, assassinada fa 22 anys

La glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona, on va morir assassinada la transsexual Sònia Rescalvo, portarà des d’ara el nom de la víctima del brutal crim, perpetrat per un grup de set “skins” fa 22 anys.

La glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona és on un grup de 7 skins van matar a cops la Sònia Rescalvo fa ara 22 anys.

La glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona és on un grup de 7 skins van matar a cops la Sònia Rescalvo fa ara 22 anys.

La glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona on va morir assassinada la transsexual Sònia Rescalvo portarà el nom de la víctima del brutal crim, perpetrat per un grup de set “skins” fa just 22 anys.

En el punt exacte del parc de la Ciutadella de Barcelona on es va cometre l’assassinat, s’ha descobert aquest diumenge una placa amb el nom “Glorieta de la Transsexual Sònia”, que recorda que va ser “brutalment assassinada per un grup de neonazis per la seva identitat de gènere”. Aquest canvi del nomenclàtor en homenatge a la víctima és una proposta impulsada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i el moviment LGTB, que va ser aprovat el març pel districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb l’abstenció del PP.

La regidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona, Mercè Homs, i la regidora de Dones i Drets Civils i presidenta del Consell Municipal LGTV de Barcelona, Francina Vila, han assistit a l’acte de descobriment de la placa commemorativa, on algunes persones han dipositat ofrenes florals en memòria de la Sònia.

La placa, d’1,65 per 80 centímetres, expressa, a més, el rebuig de la ciutat de Barcelona al brutal crim.

Durant l’homenatge, el portaveu del FAGC, Eugeni Rodríguez, ha subratllat que el bateig de la glorieta de la Ciutadella, “torna la dignitat” a Sònia Rescalvo, a l’hora que ha denunciat la seva “mort infame, amb nocturnitat i traïdoria”.

La matinada del 6 d’octubre del 1991 un grup de set “skinheads”, dos d’ells de tan sols 16 anys, van assassinar a Sònia Rescalvo Zafra, de 46 anys, després de clavar-li una pallissa a puntades de peu i cops. També van deixar greument ferida una companya de la Sònia, de nom Doris, que es trobava amb ella al parc de la Ciutadella, i es van acarnissar amb tres captaires que dormien en la mateixa zona. Quatre anys més tard, els set autors de l’assassinat van ser condemnats a un total 310 anys de presó.

CULTURA TRANS Barcelona 18,19 y 20 de octubre del 2012

CartelculturaTransCat

 

El próximo 19 de octubre se celebra en todo el mundo el Día Internacional de Acción por la Despatologización Trans, en el marco de la campaña Stop Trans Pathologization (STP). La ciudad de Barcelona acoge los próximos 18, 19 y 20 de octubre del 2013 el evento CULTURA TRANS que agrupa diversas actividades para visibilizar la realidad del colectivo transexual, transgénero y travesti y denunciar la patologización de la transexualidad. Te esperamos!

ACTIVIDADES:

Viernes 18 de octubre del 2013 a las 18h30 en La Bonne- CDD Francesca Bonnemaison

CINEFORUM: Estreno del documental Sexing the transman

Sábado 19 de octubre del 2013 de 10h a 19h en La Bonne- CDD Francesca Bonnemaison

JORNADA “Nuevos retos en torno a la despatologización trans”

Domingo 20 de octubre del 2013 a las 19h en Diables de Sant Andreu

pequeño FESTIVAL DE LA CANCIÓN trans