Barcelona, un camp de batalla LGTBI
- La manifestació del col·lectiu LGTBI sota el lema “el meu cos, un camp de batalla” reivindica la infinitat de formes d’entendre la sexualitat, que van més enllà fins i tot de les sigles del moviment
- La protesta ha comptat per primer cop en 38 anys amb la presència d’un cap de govern municipal: Ada Colau
La marxa LGTBI a Barcelona passant al costat de la protesta dels acomodadors del Liceu. / David Belzunce
Si cada cos és un camp de batalla, segons el lema aquest any del moviment d’alliberament LGTBI, al centre de Barcelona s’ha convertit aquest dissabte en un terreny de combat a favor d’aquest col·lectiu. Centenars de persones han protestat a la capital catalana al crit de “llibertat sexual, dret al propi cos”, en una manifestació que, després de 38 anys de tradició, ha comptat per primer cop amb la presència del govern municipal, representat durant la marxa per l’alcaldessa Ada Colau, que ha compaginat la seva assistència a aquesta mobilització amb la del totpoderós Pride Barcelona.
La manifestació ha recorregut des de plaça Universitat fins a Sant Jaume rere el lema “el meu cos, un camp de batalla”. I és que si l’any passat la jornada va centrar el seu missatge en combatre les discriminacions que pateix el col·lectiu en l’àmbit de la sanitat, sobretot amb els que pateixen el VIH, aquest cop ha fixat la mirada en la pròpia diversitat LGTBI.
“Hi ha altres col·lectius, a més de gais i lesbianes, que sovint queden silenciats, com els bisexuals o transsexuals, però no només això: hi ha moltes formes d’entendre la sexualitat i l’expressió del gènere”, comentava Eugeni Rodríguez, conegut activista i portaveu l’Observatori contra l’Homofòbia. El rebuig a les identitats fixes, a les etiquetes de gènere i al binarisme que redueix la sexualitat a la dicotomia home-dona han centrat el manifest que s’ha llegit en arribar davant de l’Ajuntament. “Som les persones no binàries, les bolleres, els mariques, les bisexuals, els queers!”, ha proclamat la intervenció més aclamada de totes les que han pujat a llegir una part del manifest.
La lectura s’ha realitzat davant d’un balcó consistorial adornat amb la bandera arc de Sant Martí -en aquest punt Ada Colau, que encapçalava amb les entitats la marxa, ja se n’havia anat- i al costat de més d’una dotzena de pancartes representant diversos col·lectius que integren el món LGTBI. Entre ells, sindicats, l’associació Generem de transsexuals, un grup de migrants LGTBI (ACATHI), l’Assemblea Nacional Catalana, Joves contra la LGTBfòbia o ‘Sords Gais + Volem més comunicació’. En el pla polític, a més de l’alcaldessa han participat en la protesta Joan Herrera i David Companyon, els dos diputats d’ICV-EUiA, i Maria José Lecha, regidor de la CUP a Barcelona.
La comitiva ha recorregut la Rambla davant la mirada dels turistes, als quals en més d’una ocasió els han cridat, perquè se sumessin a la protesta: “ ¡Entre los mirones, también hay maricones! ¡Detrás de las ventanas, también hay lesbianas!” El caràcter festiu ha marcat la marxa, que en passar pel Liceu s’ha solidaritzat ambla vaga indefinida que duen a terme els seus treballadors del servei d’acomodació, empleats de Manpower Business Solutions.
Ada Colau ha encapçalat un tram de la manifestació LGTBI. / David Belzunce
Primera manifestació amb la nova llei
“Estem contents per la seva aprovació, perquè és una llei pionera, però ara cal pressionar perquè se’n faci una difusió adequada, cosa que de moment no s’està produint”, assegurava Eugeni Rodríguez, resumint el sentiment d’un col·lectiu que valora el pas endavant fet amb la llei, aprovada pel Parlament a l’octubre, però que critica la seva tímid desplegament.
“Un dels àmbits en què encara hi ha molta feina per fer és l’educació”, constatava Rodríguez. La llei estableix en aquest sentit que els centres han de contemplar la diversitat sexual i afectiva en totes les seves accions, entre elles el material escolar o els plans de convivència, cosa que, segons Rodríguez, encara no passa.
Entre els punts més destacats de la llei hi ha el règim sancionador per a casos d’homofòbia i el concepte d’inversió de la prova, que estipula que en alguns casos han de ser els presumptes agressors els que demostrin la seva innocència, i no a l’inrevés, ja que sovint les denúncies d’homofòbia quedaven en via morta per ser molt difícils de provar. L’Observatori va registrar el 2014 fins a 394 atacs homòfobs, un 2,5% més que l’any anterior.